Compromís ha presentat una moció per a reclamar a l’Estat la millora del marc legal per a les comunitats energètiques locals, que es debatrà en el ple ordinari del pròxim 30 de juny.
Esta moció demana en les seues propostes d’acord fer costat al Govern de l’Estat en la línia d’impulsar les comunitats energètiques que contribuiran a accelerar la consecució dels objectius climàtics i serviran per a catalitzar la participació ciutadana en la transició energètica.
A més, vol instar el Govern de l’Estat a aprovar una norma reguladora que efectue la incorporació a
l’ordenament jurídic espanyol de la Directiva (UE) 2019/944 del Parlament Europeu i del Consell de 5 de juny de 2019 sobre normes comunes per al mercat interior de l’electricitat i per la qual es modifica la Directiva 2012/27/UE.
Finalment proposa al Govern de l’Estat que aquesta norma reguladora incorpore determinats aspectes que atorgarien un marc jurídic favorable a la Comunitats Energètiques Locals, com ara el dret d’organitzar dins de la comunitat ciutadana d’energia un repartiment de l’electricitat produïda o l’ampliació a més de 5.000 metres de la distància màxima requerida per a abastar tot el terme municipal en el qual se situe la comunitat.
Cal recordar que enguany s’ha constituït, amb el suport de l’Ajuntament de Catarroja, una comunitat energètica local que ja està iniciant els treballs de captació de persones associades. A més, en breu l’Ajuntament posarà a l’abast de la ciutadania un mapa de sostres per tal de conéixer el potencial màxim d’energia que es podria produir amb la instal·lació de plaques solar.
MOCIÓ
El 5 d’octubre de 2018 va ser una data històrica per al desenvolupament de les comunitats energètiques. És dia, amb la decisió del Govern de l’Estat de derogar l’anomenat ‘impost al sol’ que dificultava i
desincentivava el desenvolupament de l’energia solar fotovoltaica i de l’autoconsum elèctric a Espanya, es
reconeixia el dret a l’autoconsum compartit per part d’un o diversos consumidors, la qual cosa permetria
aprofitar les economies d’escala; així com a autoconsumir energia elèctrica sense peatges ni càrrecs. Des
d’aquest moment, han sigut molts els avanços en matèria d’emergència climàtica i ambiental.
Una altra fita important va ser la Declaració davant l’Emergència Climàtica i Ambiental a Espanya pel Consell de Ministres, aprovat el 21 de gener de 2020 , que el seu va posar l’impuls de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, així com la implementació del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima, l’Estratègia de Transició Justa i l’Estratègia de Pobresa Energètica, tenint en compte les observacions de la Comissió Europea, promovent el màxim consens social i polític, sense reduir la seua ambició. Amb l’objectiu d’aconseguir en 2030 un percentatge d’electricitat produïda amb energies renovables del 74%, entre el 85% i el 95% en 2040, i del 100% en el 2050; tot això, amb un calendari de tancament de centrals de carbó i nuclears.
Les comunitats energètiques són probablement l’eina principal per a fer realitat l’apoderament ciutadà en el sector energètic.
En la normativa actual existeixen determinades circumstàncies que limiten el desplegament de les
Comunitats Energètiques Locals i redueixen la seua rendibilitat enfront dels grans generadors d’energia.
Facilitar el seu massiu desplegament i millorar la seua rendibilitat farà que la ciutadania participe d’una
forma molt més activa i es convertisquen en autoconsumidors d’energia renovable, local i en mans de les
persones reduint significativament el cost de la seua factura i descarbonizant els seus entorns més pròxims.
Per a fomentar el desplegament de les comunitats energètiques, el mes de setembre passat, la
Vicepresidenta del Govern va anunciar 100 milions en ajudes per a impulsar les comunitats energètiques que contribuiran a accelerar la consecució dels objectius climàtics i serviran per a catalitzar la participació
ciutadana en la transició energètica.
Els avantatges de les Comunitats Energètiques Locals són les següents:
– Proporcionen a la ciutadania un accés just i fàcil a recursos locals d’energia renovable i altres serveis
energètics o de mobilitat, podent beneficiar-se d’inversions en aquests.
– Les persones usuàries poden prendre el control i tindran una major responsabilitat per a l’acteprovisió
de les seues necessitats energètiques.
– Es creen oportunitats d’inversió per a la ciutadania i negocis locals
– Faciliten la integració d’energies renovables en el sistema a través de la gestió de la demanda.
– Produeixen innegables beneficis ambientals.
– Beneficis socials: creació d’ocupació local i foment de la cohesió i equitat social
– Produeixen un estalvi significatiu en el cost de l’electricitat de les llars i negocis disminuint la
vulnerabilitat de les llars.
Mitjançant el Reial decret 244/2019, de 5 d’abril, pel qual es regulen les condicions administratives,
tècniques i econòmiques de l’autoconsum d’energia elèctrica s’efectua la incorporació a l’ordenament jurídic espanyol de part del contingut de l’article 21 de la Directiva (UE) 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de desembre de 2018, relativa al foment de l’ús d’energia procedent de fonts renovables.
La Directiva (UE) 2019/944 del Parlament Europeu i del Consell de 5 de juny de 2019 sobre normes comunes per al mercat interior de l’electricitat i per la qual es modifica la Directiva 2012/27/UE, defineix una nova figura cridada a jugar un rol important en l’impuls d’una major participació ciutadana en el sector elèctric: les comunitats ciutadanes d’energia. Aquesta directiva imposa a més en el seu article 16 un mandat als Estats membres consistent a atorgar un marc jurídic favorable a aquestes entitats, recollint una sèrie de drets i beneficis que correspon als Estats membres articular en els seus respectius ordenaments jurídics nacionals.
Per tot l’exposat es formula les següents PROPOSTES D’ACORD
PRIMER. Fer costat al Govern de l’Estat en la línia d’impulsar les comunitats energètiques que contribuiran a accelerar la consecució dels objectius climàtics i serviran per a catalitzar la participació ciutadana en la transició energètica.
SEGON. Instar el Govern de l’Estat a aprovar una norma reguladora que efectue la incorporació a
l’ordenament jurídic espanyol de la Directiva (UE) 2019/944 del Parlament Europeu i del Consell de 5 de juny de 2019 sobre normes comunes per al mercat interior de l’electricitat i per la qual es modifica la Directiva 2012/27/UE.
TERCER. Proposar al Govern de l’Estat que aquesta norma reguladora incorpore determinats aspectes que
atorgarien un marc jurídic favorable a la Comunitats Energètiques Locals, entre els quals es troben els
següents:
– En desenvolupament del 16.3.e) de la Directiva 944/2019, les comunitats ciutadanes d’energia
tindran dret, conservant els drets i obligacions dels membres de la comunitat com a clients finals, a
organitzar dins de la comunitat ciutadana d’energia un repartiment de l’electricitat produïda per les
unitats de producció que pertanguen a la comunitat o als seus membres.
– A l’efecte del que s’estableix en l’article 3.g.iii del Reial decret 244/2019, de 5 d’abril, pel qual es
regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l’autoconsum elèctric, es
considerarà instal·lació de producció pròxima, en el cas que es tracte de comunitats d’energies
renovables o comunitats ciutadanes d’energia, tota aquella instal·lació de potència inferior a 5 MW que es trobe connectada, tant a la generació com als consums, en tensió inferior a 36 kV, a una
distància inferior a 5.000 metres. La Ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic podrà
autoritzar, mitjançant ordre ministerial, després de petició motivada per part de la comunitat
d’energies renovables o la comunitat d’energies renovables, o l’entitat promotora d’aquestes,
ampliar aqueixos 5.000 metres a la distància requerida per a abastar tot el terme municipal en el
qual se situe aquesta comunitat o, en el cas de municipis de baixa densitat de població, el de
diversos municipis limítrofs entre si.
– En el cas d’instal·lacions integrades en una comunitat d’energies renovables o una comunitat
ciutadana d’energia, es permetrà realitzar un repartiment dinàmic de l’autoconsum, establint-se la
regulació d’aquest règim per Ordre Ministerial en el termini màxim de dos mesos des de la
publicació del present Reial decret.
– Així mateix, els membres d’aquestes comunitats podran adherir-se o abandonar les mateixes amb
una periodicitat, com a mínim, mensual, no resultant d’aplicació les limitacions sobre el canvi de
modalitat d’autoconsum previstes en l’article 8.5. del Reial decret 244/2019, de 5 d’abril, pel qual es
regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l’autoconsum elèctric.
– A l’efecte de l’art. 16.3.d) de la Directiva (UE) 2019/944 del Parlament Europeu i del Consell de 5 de
juny de 2019, el gestor de la xarxa o xarxes afectades hauran d’actuar cooperar, a canvi d’una
compensació justa avaluada per l’autoritat reguladora, amb les comunitats ciutadanes d’energia per
a facilitar transferències d’electricitat entre aquestes. Aquesta compensació serà avaluada i en el seu
cas actualitzada anualment per la *CNMC, i respondrà a la següent estructura: transferència
d’energia a través de la xarxa de distribució en instal·lacions pròximes a l’efecte d’autoconsum
multiplicat per un factor que tinga en compte l’ús d’aquestes xarxa i, si escau, les pèrdues de
transformació, factoritzant volum d’ús en kWh d’energia i distància d’ús en km entre el punt de
generació i consum.
– Per ordre de la Ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic es podrà establir una
exempció temporal, total o parcial, dels càrrecs a l’energia elèctrica consumides per persones
consumidores que participen en comunitats ciutadanes d’energia i comunitats d’energies
renovables. Aquestes exempcions seran equivalents, com a màxim, durant cada període de
facturació, a la quota d’energia elèctrica autoconsumida per cada consumidor procedent de les
instal·lacions renovables integrades en aquesta comunitat