Podeu consultar l’article original, publicat al blog de Martí Raga. I podeu consultar la intervenció del nostre company en LaSexta en el vídeo que vos enllacem tot seguit.
Des que governa Soledad Ramón (PP) a Catarroja la política de benestar social porta una deriva cada dia més incomprensible i surrealista.
Fa anys es van repartir uns talonaris amb bitllets de diferent valor perquè determinats col·lectius pogueren adquirir productes de primera necessitat en establiments de Catarroja. La cosa acabà com acabà: amb les tendes negant-se a acceptar el pagament en estos xecs pels retards de l’Ajuntament en pagar i la mesura fou finalment retirada.
Si la cosa no fóra tan seriosa, podríem dir que el PP va fer de Catarroja una república caribenya, estil cubà, amb una moneda alternativa equivalent al euro: el Sole.
Anys després vam vore com des de l’Ajuntament es posava en marxa un mecanisme per sufragar la contractació laboral temporal en frau de llei, pagant 500 euros mensuals a les empreses que contractaren treballadors per un mínim de dos mesos, sense tindre en compte que la contractació laboral temporal ha d’obeir a una causa: obra o servei determinat, interinatge o circumstàncies de la producció.
El resultat d’esta bogeria administrativa és que només dos o tres persones es van acollir a estes «ajudes», entre ells algunes persones molt properes al PP local.
I, finalment, preparant el ple de gener em vaig trobar amb una resolució d’Alcaldia que passava qualsevol línia roja de la decència política: l’Alcaldessa s’autoritzava a ella mateixa per a repartir 2.000 euros en 400 vales de cinc euros en el seu despatx a qui anara a demanar-li’ls, sense que cap criteri regulara este repartiment. De fet, la Resolució d’Alcaldia que aprova este destrellat diu que la distribució dels vales es farà «por parte de la Alcaldía según su criterio».
Això significa que l’Alcaldessa d’un poble com Catarroja, a quatre mesos d’eleccions, aprovava una resolució que li permetia repartir tiquets per valor de 5 euros, en el seu despatx, a qui lliurement vulga, sense que conste qui els arreplega i sense acreditar cap circumstància de necessitat, saltant-se (i qüestionant) la feina de seguiment que fan els professionals de Serveis Socials.
Com resulta normal vaig preguntar en el ple per este tema i l’Alcaldessa va dir que esta resolució era un error, que allò que posava no era cert, que els tiquets els repartia la seua secretària (perquè havia de firmar-los ella) i que es feien d’acord amb les indicacions dels professionals de Serveis Socials.
En el ple l’Alcaldessa es va comprometre a deixar sense efecte eixa resolució i a que els tiquets es repartiren des de Serveis Socials i no des del seu despatx a través de la seua secretària personal.
Considerem que fer electoralisme amb les ajudes socials és de les pitjors coses que pot fer un governant, i per això vull dir que estarem pendents del tema.